Són evidents les agressions que pateixen els pobles d'Espanya en els temps que estem vivint. D'una banda, les retallades de drets que estem patint els i les treballadores de tot l'Estat, ja sigui esmicolant el poc Estat del Benestar del que gaudíem o enfortint, encara més, el poder de decisió dels grans empresaris i especuladors, els veritables culpables de la crisi que patim i paguem. D'una altra banda, retallant via judicial el dret a la lliure determinació dels pobles. En aquest cas ho hem pogut comprovar en l'actuació del Tribunal Constitucional, una institució totalment deslegitimada, polititzada i sense cap independència vers el poder polític. Aquesta sentència ha fet palesa la fi d'una etapa, una etapa que es construí durant la Transició i que avui està arribant al final.
Tot plegat, les mostres d'un règim que ha mostrat els seus límits. La monarquia, la indissolubilitat d'España i l'ordre constitucional són els tres fantasmes que s'aboquen sobre la població per a mantenir un cinturó de seguretat psicològic que mantingui viu i impugnable aquest sistema polític hereu del franquisme. Aquest altre règim, ha quedat clar, també necessita del cinturó de seguretat judicial per mantenir impune els seus fills i deutors que mantenen viva la seva carrera política; continuen asseient-se als parlaments i tenint càrrecs a les institucions estatals. Si bé la Llei de la Memòria Històrica i altres iniciatives institucionals representen un petit pas per recuperar l'oblit d'aquell règim cruel i sanguinari, els seus fills actuen decididament per impedir que s'imposi la justícia. Conegut és el cas del jutge Garzón, un cas que demostra el pes que tenen en les institucions actuals els deutors del dictador.
Davant d'això cal una aposta ferma per la democràcia en majúscules. Democràcia social, econòmica i política. Un estat on tot ciutadà tingui dret a ser escollit per a qualsevol responsabilitat estatal, des de la menor fins a ser Cap d'Estat, on tota persona pugui decidir sobre el seu futur, amb una feina estable, en unes condiciones dignes, amb una educació de qualitat, laica i gratuïta, ja sigui bressol, primària, secundària o superior, amb una protecció social si és una persona aturada, amb impediment per treballar o està jubilada. En l'actualitat els pobles d'Espanya no poden gaudir d'aquests drets; a Espanya no es respecten els drets humans. No es respecten perquè van en contra dels guanys d'aquelles persones que sustenten la monarquia.
Si volem que els nostres drets siguin respectats i construir una democràcia en majúscules la Vaga General del 29 de Setembre ha de ser un èxit, ningú es pot quedar a casa o tenir por de les represàlies dels empresaris. Tothom ha de secundar-la, no anant a treballar, participant dels piquets i assistint de forma massiva a les manifestacions. Ens juguem molt.
A més a més, la monarquia parlamentària que regeix el país ha mostrat ser insuficient per a desenvolupar plenament els drets nacionals de Catalunya. Si per una banda s'obstaculitza l'aprenentatge i l'ús del català de la major part de gent, i també dels nouvinguts, , per l'altra es restringeixen les competències en la gestió dels serveis a la ciutadania, així com la voluntat expressa en l'Estatut de Catalunya d'identificar-nos com a nació. Es mostra com a quelcom evident que l'11 de setembre, una data emblemàtica, la diada nacional de Catalunya, és una celebració on reivindicar allò aconseguit, recordar a tothom que va caure pels drets del poble català i cridar ben fort que ens cal un nou marc on desenvolupar-nos com a nació; ens cal una república on es reconeguin plenament els nostres drets com a poble.
La societat s'ha d'organitzar per reclamar allò què és seu. La construcció de la DEMOCRÀCIA en majúscules s'ha de fer a partir de l'impuls de la ciutadania, no pot ser el resultat dels acords de les elits. La construcció de la DEMOCRÀCIA en majúscules passa per la constitució d'una República, on la participació ciutadana sigui el motor de la seva actuació. És per això que cal trencar amb la monarquia hereva del franquisme. Cal superar la constitució. Cal la ruptura democràtica.
Subscribe to email feed
